Finalització de campanya de Google Adwords

La campanya que vam crear per a Comercial IDI (una empresa de serigrafia i regals promocionals) va acabar la setmana passada, i en aquesta ja hem fet l'informe de post-campanya que entregarem ben aviat a la web de Google.
Al nostre grup (Núria, Meri, Gloria i jo) estem força contentes ja que els CTRs de la pàgina web de Comercial IDI van créixer en un 300% (de 0-1 visites abans de la campanya a 17-21 durant aquesta) i al menys aquesta empresa es va poder obrir una mica més al món durant les tres setmanes que els seus anuncis es van distribuïr a Google.

Ara toca esperar fins al juliol, que anunciaran els guanyadors regionals. Nosaltres amb l'experiència ja n'estem més que satisfetes!

... El futur dels ordinadors?

Dos espanyols han liderat un projecte internacional que ha finalitzat amb el desenvolupament d'un ordinador portàtil lleuger que combina la utilització de software lliure amb el respecte al medi ambient, gràcies a l'ús d'energies renovables i a l'ús de plàstic biodegradable.

Ángel Blázquez, empresari del sector informàtic, i Pablo Machón, membre de la comunitat de Software Lliure i president de la Fundació Coneixement Lliure, són els responsables d'aquest "miniordinador", que pesa 700 grams i que compta amb una autonomia que es veu prolongada gràcies a la combinació de plaques solars i alimentació elèctrica.

"Una aposta per les energies renovables és important des del punt de vista de l'ètica ecològica", ha assegurat Machón. L'ordinador incorpora un sistema complet Linux (un software lliure) amb més de 5.000 programes, a causa de l'aposta de l'empresa que l0ha fabricat (iUnika) per incorporar aquest software en tots els seus productes.

El preu del portàtil bàsic amb plaques solars incorporades és de 160 euros, que segons els seus creadors és la clau perquè aquest tipus de productes aconsegueixin un espai en el mercat, perquè "hi ha altres ordinadors fabricats amb bioplàstic, però costen 10 vegades més, i si se'n venen poques unitats no tenen un impacte real".

Machón creu que els ordinadors ecològics s'imposaran en el mercat per una qüestió de responsabilitat social, ja que "seran els mateixos clients els que demanaran aquests aparells fabricats amb criteris ecològics".

El software lliure són programes informàtics publicats amb una llicència especial que garanteix la llibertat d'instal·lació, d'utilització, de còpia i de modificació per incloure-hi millores o funcionalitats concretes. Les administracions públiques estan començant a apostar per aquest tipus de programes en països com el Regne Unit. A Espanya, algunes comunitats, com Andalusia, ja compten amb legislacions respecte a la qüestió.

"La demanda social d'aquest tipus de productes serà progressiva, però estem segurs que si l'administració pública els utilitza i els recomana, la ciutadania ho farà després", ha assenyalat Machón.

Copyleft

"Però... si qualsevol pot copiar els vostres llibres i passar sense comprar-los, de què mengeu vosaltres?" Aquesta pregunta és feta sovint, la major part de les vegades seguida de la observació següent: "El copyright és necessari, fa falta protegir als autors!"

Aquest gènere d'afirmacions revela quant de fum i quanta sorra ha conseguit llençar la cultura dominant (basada en el principi de propietat) i la indústria de l'entreteniment als ulls del públic. Als mitjans i a les nostres ments es perpetua la ideologia confusionista en matèria de drets d'autor i propietat intel·lectual, malgrat que la renaixença dels moviments i la transformació en curs l'estiguin posant en crisi. Només a paràsits i lladres cal fer creure que "copyright" i "dret d'autor" són la mateixa cosa, o que existeixi la contraposició entre "dret d'autor" i "pirateria". No és així.

Els llibres del col·lectiu Wu Ming són publicats sota la següent nota: "Està permesa la reproducció total o parcial d'aquesta obre i la seva difusió telemàtica sempre i quan sigui per a ús personal dels lectors i no amb finalitats comercials". Aquesta nota està basada en el concepte de Copyleft, inventat als anys vuitanta pel "moviment del software lliure" de Richard Stallman i companyia, i ja està sent aplicat en molts sectors de la comunicació i la creativitat, de la divulgació científica i de les arts.

Copyleft (un dens joc de paraules intraduïble) és una filosofia que es t adueix en diversos tipus de llicències comercials, la primera de les quals va ser la GPL (GNU Public License) del software lliure, nascuda per a tutelar aquest últim i impedir que ningú (per exemple Microsoft) s'apropïi i privatitzi els resultats del treball de comunitats lliures d'usuaris i programadors. Per a qui no ho sàpiga, el software lliure es caracteritza per tenir el codi obert, cosa que el fa potencialment controlable, modificable, millorable i copiable pels usuaris.

Si el software lliure hagués estat simplement de domini públic, abans o després hagués caingut sota el control dels voltors de la indústria. La solució va ser revertir el copyright com si fos un mitjó, fent que passés de ser un obstacle a la lliure reproducció a ser la garantía suprema d'aquesta. En paraules entenedores, si jo poso copyright sobre la meva obra, jo en sóc el seu propietari, i això m'otorga poders suficients per a dir que amb aquesta obra tu pots fer el que vulguis. Pots copiar-la, difondre-la, modificar-la, etc. El que no t'està permès fer és prohibir que algú altre faci el mateix que tu, és a dir, no pots apropiar-te de l'obra i impedir-ne la seva lliure circulació: no pots posar copyright sobre aquesta, perquè ja n'hi ha un de posat i em pertany, i si a més ho fas et busques la ruina i te les veus i desitges amb mi.

En resum: no es perden diners, es democratitza l'accés a les creacions i tant creadors com usuaris se'n veuen beneficiats. Llavors... perquè tant de problema?

Facebook espera augmentar en un 70% la seva publicitat fins al 2010

El director comercial per al sud d'Europa de la xarxa social Facebook, Diego Oliva, ha declarat que la publicitat de la multinacional creixerà un 70% en el període 2009-2010 i que està convençut que el seu negoci publicitari a Espanya "tindrà un increment molt important".

Oliva acaba de ser nomenat director comercial per al sud d'Europa dins de l'estratègia de la xarxa social de promocionar aquests mercats i concretament l'espanyol, en què compta amb més de quatre milions d'usuaris.

Publicitat personalitzada

El director ha explicat que Facebook, que té 200 milions de persones inscrites a tot el món, ha registrat canvis en la implantació geogràfica d'aquest servei, ja que el 2008 el 70% dels seus usuaris estaven als Estats Units i en l'actualitat aquest percentatge correspon a Europa. Ha afegit que la creació de la direcció comercial del sud d'Europa és un pas natural per la maduresa del mercat publicitari i d'internet que registra la zona.

Els serveis publicitaris que ofereix Facebook estan dins de la tendència d'internet de publicitat segmentada, dirigida als interessos dels seus usuaris i, en aquest sentit, Oliva ha recordat que els usuaris poden acceptar o rebutjar la publicitat rebuda i explicar els motius pels quals no els agrada.


Font:http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=606556&idseccio_PK=1012

Visionaris de l'SMS

"Hem aixecat aquesta empresa a pols". Així resumeixen la seva aventura emprenedora Marc Bonavia (33 anys) i Enric Solé (31), fundadors de SitMobile, una petita multinacional de l'enviament de SMS amb fins publicitaris o informatius. Bonavia, farmacèutic, i Solé, enginyer industrial, que a més de socis són cosins germans, es van bregar en l'era daurada d'internet amb una web de comparació de productes de comerç electrònic: "Ens feia falta trànsit de visites, així que vam obrir una pàgina per a l'enviament de SMS per internet --llavors les operadores permetien que aquesta pràctica fos gratuïta-- des d'on, una vegada emès el missatge, els portàvem a la nostra web de recerca d'ofertes a internet".
Va resultar que el filó eren els SMS: van començar l'any 2001 amb la gestió de les campanyes d'enviaments de la discoteca Privat de Mataró --Solé i Bonavia són de la població propera d'Alella-- i, vuit anys després, mouen 140 milions de SMS a l'any.
"La cita en un hospital, el localitzador d'un vol, l'ingrés de la nòmina, una promoció d'una botiga de la qual siguem socis- --enumeren-- prenen la forma d'un missatge curt. Gràcies a la nostra plataforma aquests enviaments sempre arriben a temps i es poden personalitzar i segmentar segons el tipus de públic". Després d'anys de travessia del desert, en què la seva base de clients eren sobretot les discoteques, la seva tecnologia va començar a atraure les grans empreses, que cada cop aprecien més els avantatges del màrqueting directe.
Els fundadors de SitMobile van creure en una nova manera d'arribar al client, per a això es van recolzar en la informàtica entesa com a eina: l'antítesi de la mentalitat dels anys de borratxera tecnològica, que ells van viure, quan el projecte amb més lluentons --i no el més orientat a la demanda del mercat-- era el que rebia els diners. "En aquella primera etapa vam aprendre molt".
També hi ha hagut corba d'aprenentatge en la pràctica de l'offshoring, la subcontractació de treballs de programació a l'estranger. "El 2006 vam comprar una petita participació en una firma de Bangalore, a l'Índia, però la cosa no va fructificar. El setembre del 2008 ho vam tornar a provar a Kerala. Aquesta vegada controlaríem el 100% de la inversió i contractaríem una persona índia que treballés amb la nostra mentalitat: vam trobar Jolly, que treballava a Barcelona i ara dirigeix una oficina que en a penes sis mesos hem ampliat fins a 30 persones". La flamant oficina fa programació i porta el negoci de venda de SMS a l'engròs.

Font: http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idtipusrecurs_PK=7&idnoticia_PK=604904


Penso que és un article interessant, ja que la publicitat SMS encara és força emergent. De fet, ara ja hi ha altres empreses que es comencen a dedicar a aquest servei. En un món on la tecnologia es perfecciona constantment i els mòbils no en són una excepció, la publicitat ha trobat un altre espai on introduïr-se i comencen a haver-hi anunciants que aposten per aquest format innovador.

Google Online Marketing Challenge

Participo, junt amb tres companyes més (Glòria, Núria i Meri) dins de l'experiència Google Online Marketing Challenge, un concurs que s'adreça als estudiants universitaris i de postgrau i que té com a objectiu l'increment dels CTRs (Click-Through Rating) de les webs dels anunciants que hi participen, apart de més notorietat i una bona experiència pels qui hi participen.
Nosaltres fem la publicitat d'AdWords sobre Comercial IDI, empresa de publicidad S.L., una empresa de regals promocionals i serigrafia que tenen una web força bona però que desgraciadament quasi bé ningú la visita. Amb aquest concurs el que pretenem és que aquesta situació canvii, i ja de pas nosaltres aprenem com funciona l'AdWords, un tipus de publicitat online creada per Google i que, amb anuncis de text o similars (en el nostre cas els anuncis que hem creat només són de text) tractarem de posicionar millor el nostre anunciant dins la xarxa.
De moment això és tot, pujaré un altre post quan estiguem de ple en la campanya que hem creat. :)

Un val de 500 euros

... per a que te'l gastis al Zara, H&M o Mango com tu vulguis. Sembla ser que les estafes a través de la xarxa estan a l'ordre del dia i el pitjor de tot és que la gent hi pica.
Fa un parell de mesos enrere va començar a sortir aquesta mena de propaganda enganyosa en la qual l'empresa Zara regalava als usuaris d'Internet vals de 500 euros (!!!) per a que se'ls poguessin gastar a les seves tendes. A part dels banners promocionals també apareixia aquesta mena d'enganyifa publicitària:

Si llegiu bé les condicions del concurs avisa que l'empresa que està al darrere de tot no és Zara, sino Wixawin, una companyia de continguts per a mòbils que fa que per a participar en aquest "concurs" els usuaris hagin d'enviar un munt de SMS a un cost força elevat, provocant que aquests després hagin de pagar factures astronòmiques (o quasi) a les operadores.
La qüestió és que ni Zara ni qualsevol empresa que estigui implicada en aquest assumpte s'ha pronunciat pel que fa a aquesta trampa online. Aquests fraus no només son perjudicials per als usuaris que piquen i es deixen diners, sino també per a les organitzacions que apareixen sense el seu consentiment.

Desgraciadament, aquest no és l'únic cas d'estafa online.

Crec que les associacions de consumidors i les pròpies organitzacions afectades haurien de demandar de manera oficial a totes aquelles empreses que se'n aprofiten de la bona fe d'uns quants per a fer un negoci fraudulent que, en realitat, no beneficia a ningú.

Bloc on es parla sobre els tipus d'estafes online: http://www.euroresidentes.com/Blogs/internet/2007/04/timos-por-internet.html

Online Marketing España

Avui i demà es celebra a IFEMA (Feria de Madrid) la segona edició de la fira i congrés per a màrqueting digital i publicitat a Internet: OME. Es celebra des de l'any 2008 i pretèn donar a conèixer les novetats en el sector del màrqueting i la publicitat a través dels mitjans digitals, especialment a la xarxa.

Més info aquí: http://online-marketing.es/

SPAM! SPAM! SPAM!

Avui en dia molts de nosaltres coneixem l'Spam com l'enviament massiu d'anuncis amb remitent no gaire clar el qual ens intenta vendre un producte de dubtosa qualitat, o amb un regal... anomenat virus informàtic. Es calcula que al voltant d'entre el 60 i 80% dels e-mails que s'envien diàriament són, desgraciadament, spam.
L'origen de la paraula Spam ve de principis de segle, quan als països anglosaxons es va popularitzar el Spiced Ham, que és carn en conserva amb la qual es poden cuinar un munt de plats ràpids i senzills. Després, Monty Phyton es van encarregar de fer un gag sobre uns personatges que s'interposaven a l'escena cridant tota l'estona "Spam! Spam! Spam!" en diversos anuncis publicitaris simulant ser com aquest menjar, que es troba a tot arreu. Des d'aleshores -i en part gràcies a aquest gag- la gent també es refereix amb spam al "correu brossa".
Molts d'aquests correus simulen vendes de Rolex falsos, viagres, allargadors de penis, i un llarg etcètera que no puc resumir en aquest bloc. Els qui suposadament envien aquesta publicitat enganyosa són identitats falses, utilitzades per empreses de manera fradulenta, que bombardegen amb 2, 3, 4 o qui sap si més milions d'emails a tot el món, omplint les bústies dels internautes a la safata d'entrada o al correu no desitjat (en cas que el servidor d'email ja hagi detectat que el correu en qüestió és spam.)
Aquesta pràctica, malgrat ser molt coneguda, és molt perjudicial per a tothom: tant per a les empreses que la utilitzen, fent que la seva imatge es degradi i quedi relegada a un segon o tercer pla, com per als consumidors, que veuen com els seus correus s'omplen de manera innecessària i ocupen un ample que podria ser omplert per informació més útil per a aquests, a més a més que aquesta mena de correu és una porta fàcil al malware i a altres tipus de virus informàtics.

Com evitar-lo?
- Evitar els correus en cadena, que poden ser spam encobert.
- Enviar e-mails omplint el camp CCO amb els destinataris en comptes del "per a", perquè molt d'aquest spam fraudulent s'alimenta dels correus electrònics que queden visibles als comptes d'e-mail dels usuaris.
- No posar l'e-mail a pàgines web d'ús públic.
- Evitar registrar-se a pàgines web amb el correu electrònic propi.
- Comprovar si és spam, i si ho és, classificar-lo a la carpeta de "correu no desitjat".

Avui en dia el millor servidor de correu electrònic que evita més l'spam és Gmail, el seu filtre és, possiblement, el que discrimina de manera més eficaç aquesta mena de correu.

Fer publicitat sí... però Spam? No, gràcies. :)

Samsung i les ovelles electròniques

Aquest anunci de Samsung amb simpàtiques ovelles (i un bon muntatge) ens dóna a conèixer les seves televisions amb tecnologia LED. Es va rodar a les muntanyes de Gal·les i compta amb un bon equip tècnic d'efectes especials (això va dirigit per a aquells qui pensen que les ovelles anaven a tanta velocitat o que es canviaven els colors de les llumetes que portaven així de fàcil).

D'aquest vídeo podem dir que és un viral. I ara us preguntareu: Què és un viral?
Un viral és una campanya que es llença per Internet i telefonia mòbil. Es difon a través de xarxes socials, fent que un gran nombre de persones el pugui veure i, per tant, que causi el major impacte possible. Justament es diu "viral" perquè la seva difusió és com la d'un virus, que es propaga pel major nombre de llocs possible. Aquests acostumen a ser vídeos, animacions en flash, imatges o simplement textos.
Aquesta mena de màrqueting pot ser passiu, on l'individu el veu i simplement es queda amb el missatge, o també cap la possibilitat que, com els virus, pugui "mutar" pels propis usuaris que l'han vist (actiu). Tenim l'exemple de la campanya de la Queta, que va començar a circular via cadena d'emails amb la icona de la boca sola... fins que un usuari la va modificar, fent una animació d'aquesta dient insults en català. Aquesta campanya va tenir tant de ressò que al final van incloure la Queta modificada dins de la plana web de Gencat (www.gencat.cat) per tal d'impulsar la campanya de política lingüística que es feia aleshores.
El terme màrqueting viral també es refereix a campanyes de màrqueting encobert a la xarxa, que inclouen l’ús de blocs, de llocs aparentment amateurs, i d’altres formes d'astroturfing (mètode usat en campanyes de relacions públiques que pretén donar impressió d’espontaneïtat) dissenyades per crear el boca a orella per a un nou producte o servei. Freqüentment, l’objectiu de les campanyes de màrqueting viral és generar cobertura mediàtica mitjançant històries “inusuals”, per un valor molt superior al pressupost per a publicitat de la companyia anunciant.
Aquesta mena de campanyes tenen un cost mínim, ja que els canals on es difonen acostumen a ser gratuïts (fòrums, xarxes socials, portals de difusió gratuïta), compten amb un bon targeting i tenen una resposta elevada gràcies a que els usuaris no la identifiquen com a publicitat "convencional" i va amagada a través d'un bon missatge o una història que enganxa.
Tot i així, actualment l’explosió de màrqueting viral comença a ser desagradable, i transmet al receptor la sensació que tothom l’enganya, que el pren com un brètol, que li expliquen històries perquè se les cregui i serveixi de vehicle perquè passin a moltes persones més. Per aquest motiu, convé avisar tant a les empreses perquè es protegeixin de l’abús d’aquest mètode, com a les agències perquè eduquin mínimament els clients, entusiasmats amb la idea, que pretenen sembrar el seu virus a canvi de qualsevol cosa.

El codi QR, una nova eina

Aquest singular quadre promet ser un proper substitut a l'actual codi de barres alfanumèric, que es va inventar a meitat del segle passat, d'abast mundial i que encara avui dia permet identificar als productes gràcies a la seva facilitat de lectura electrònica.

El codi QR (Quick Response Barcode) és un codi bidimensional amb una matriu de propòsit general destinada a la lectura d'informació. Es va inventar al Japó -el paradís de la tecnologia- l'any 1994 per Denso Wave. És eficient per a llegir caràcters kanji (els caràcters xinesos dins de l'escriptura japonesa), una simbologia molt popular al país nipó. A més a més, la seva velocitat de lectura és molt ràpida, d'aquí les sigles QR (Quick Response).
Aquest codi permet codificar tots els caràcters ASCII a més a més d'informació binària. Avui en dia al Japó hi ha a prop d'uns 40 milions de persones que l'utilitzen, gràcies a un xip implantat als seus telèfons mòbils que permeten descodificar l'informació encriptada en aquests.
Gràcies a les possibilitats que ofereix s'ha convertit en un bon instrument de màrqueting mòbil: al ser un nou format de codi de barres que conté informació sobre qualsevol producte els usuaris de mòbil que tinguin un xip que pugui llegir codis QR l'hi poden fer una fotografia i el mòbil desencripta la informació que conté.
Pel que respecta a aquí el seu ús encara no està gaire generalitzat, però hi ha una iniciativa força curiosa per part de l'Ajuntament de Reus: als edificis que conformen la ruta del modernisme hi ha un codi QR, al costat de la informació escrita convencional, que conté informació detallada sobre l'obra en qüestió per als turistes que disposin d'un mòbil amb lector d'aquesta mena de codis.

És molt interessant veure cap a on derivarà aquesta nova manera d'identificació, sobretot quan l'usuari té l'eina per a llegir aquesta informació (amb el codi de barres no passa això, apart dels establiments comercials un usuari normal i corrent no acostuma a tenir un lector de codi de barres a casa seva).

Per cert... sabeu que hi diu al codi de dalt? ;)

El poble on no hi passa mai res...

... té una web que moltes grans ciutats ja els hi agradaria tenir.

Miravete de la Sierra, un poble de la província de Teruel on només hi ha 12 habitants (i cap d'ells més jove de 65 anys) s'ha fet un espai a la xarxa i ha creat una web interactiva on el visitant pot recórrer el poble representat en 3D i fer fotos durant el seu recorregut, pot escoltar com Cristóbal li fa explicacions sobre com és el lloc on viu i la seva gent, pot saber com es diuen, ajudar al manteniment de l'Església de Nuestra Señora de las Nieves mitjançant donatius com comprar una teula, algun dels ninos que representen als habitants d'aquest particular poble o poder-te baixar continguts via mòbil...
La veritat és que sorprèn molt que un poble d'aquestes característiques tingui un espai web tant complet.
Fa un temps enrere va aparèixer aquesta web als informatius d'Antena 3 (la notícia esta aquí: http://www.antena3noticias.com/PortalA3N/noticia/publicidad/Miravete-Sierra-pueblo-que-nunca-pasa-nada/2470571) i aquesta iniciativa és ideal perquè aquest poble "deixat de la mà de Déu" es doni a conèixer arreu del món. Crec que estan aprofitant la moda de les destinacions rurals que tria molta gent que viu a les grans ciutats per a fer-se notar i realment ho estan aconseguint.
En un món on hi ha tant d'estrès i ple d'aglomeracions de gent és recomfortant saber que en alguns punts del globus és com si s'hagués parat el temps, o com ells dirien, "el tiempo no pasa ni adelantando la hora." :)

Pàgina web: http://www.elpuebloenelquenuncapasanada.com

El Castigador de Banners

Segurament que molts de nosaltres ens hem trobat que, mentre naveguem per la xarxa, se'ns apareixen banners molestos que anuncien coses que ara no necessitem (i possiblement no necessitarem mai). Doncs bé, ha aparegut un personatge a la xarxa disposat amb acabar amb els "mals banners": El Castigador de Banners (http://www.elcastigadordebanners.com).

En aquesta pàgina web -molt ben feta per cert! Tinc ganes de saber com es combinen formats de vídeo i hiperlinks des que l'he vista- El Castigador utilitza les seves armes de tortura contra banners "no desitjats". Recomano que vegeu tots els càstigs, no tenen desperdici. :p
També podeu pujar anuncis que cregueu que mereixen ser castigats a l'apartat "Sube tu Banner", llavors podreu gaudir d'una tortura "personalitzada" feta per aquest heroi tan particular. Jo he provat de pujar el meu -qui sap, potser a El Castigador li agradava el Burn- i... me'l ha cremat. Una mica trist. *snif*
... Però no tot són pallisses, atacs bomba i fustigacions contra aquests petits espais publicitaris on-line. També ens ensenya quina és la publicitat que li agrada (sí, a El Castigador li agrada ALGUNA cosa!) i ens introdueix el concepte de Behavioural Targeting.

Què és el Behavioural Targeting?

És la segmentació per comportament dels usuaris de la xarxa. El que Yahoo! ens diu (Sí, massa maco perquè El Castigador també ens expliqués aquesta part) és que s'analitzen els gustos, desitjos i necessitats de l'internauta a través de les paraules que acostuma a buscar, els clics en els resultats de la cerca, els links que visita i els clics per anuncis per a que després vegi banners que li puguin ser útils, independentment de si està visitant webs relacionades amb els seus interessos o no.
Com a cas d'èxit tenim el de Spanair, que ha augmentat en un 191% el seu CTR (Click-Through Rating = rati de clics per web) gràcies a aquesta tècnica que li ha permès que més gent visiti la seva pàgina: han arribat a quadruplicar el seu públic objectiu (gent de 25 anys fins a 44). Gens malament!
Es poden consultar més casos exitosos que han seguit el Behavioural Marketing a través d'aquesta web, inclús si teniu curiositat us podeu descarregar els PDFs si sou dels de la tribu de "Si no ho veig no m'ho crec." :p

Crec que el futur de la publicitat on-line radica en aquesta nova tècnica, que fa que la tipologia d'anuncis que s'ensenyen a través de la xarxa siguin més intel·ligents, útils i efectius, que és el que realment es busca i ens beneficia tant als anunciants, a l'agència com als internautes. Chapeau! :)

Aquí tenim a El Castigador de Banners en acció, matxacant als seus enemics. :p

Banner animat - Burn

Per a veure'l en format 468x60: http://img408.imageshack.us/img408/7995/animaciobanner.gif)

Això no és una pipa.

No, no us estic vacil·lant ni res per l'estil. :p

Això és el que va dir l'artista surrealista René Magritte quan va ensenyar al món les seves obres "Això no és...". Ell creia que les coses són mutants, inexplicables i amb diferents sentits, i que l'objecte no té la mateixa funció que el nom que el representa, però que el nom representa l´objecte (la pipa serveix per a fumar, mentre que el mot "pipa" designa a l'objecte en sí).
Una relació semblant s'estableix entre el concepte d'interfície i el multimèdia. Nosaltres quan estem davant d'una pantalla d'ordinador el que tenim davant és una gran interfície, denominada "Escriptori" i des d'aquest podem a accedir a les diferents carpetes, programes, etc. Tot i així, l'ordinador no té "físicament" carpetes ni blocs de dibuix ni fulls on hi podem escriure documents. El que conté són diverses aplicacions (normalment fetes amb codis de programació) que s'activen quan cliquem sobre d'ells o de les seves accions (esborrar, moure...).
Associant aquesta reflexió al quadre de Magritte podriem dir que la interfície seria la representació gràfica de la pipa (el dibuix), mentre que el multimèdia seria la pipa en sí (el contingut d´aquest).
Pel que fa a la interfície, hauria de ser transparent, intuitiva i fàcil d´entendre-la i accedir-hi. Per posar un exemple, hauria de ser com la maneta d´una porta: no s´hauria de tenir la impressió que s´està fent servir per a alguna cosa en concret sinó que al fer-la servir l´acció següent és immediata, com quan mous la maneta i empenys la porta, aquesta s´obre.

D´ara en endavant potser ens mirarem els nostres aparells electrònics i informàtics amb uns altres ulls...

Mama, vull ser webgardener!

Fa dues setmanes enrere se'ns va manar que completéssim un test sobre quin perfil professional teniem a partir dels nostres interessos per després fer el test heurístic d'aquest (del qual ja n'he parlat a l'anterior post) i... quina va ser la meva sorpresa al trobar-me professions ofertades com webmetrista, gestor de continguts i auditor/a en seguretat informàtica, entre d'altres.
Entre 10 i 15 anys enrere, segurament aquestes professions no serien factibles. Això ens demostra que tot el que està relacionat amb les noves tecnologies s'ha diversificat i ha guanyat molta importància.
Ara per ara aquestes professions possiblement ens sonaran a xinès però estic segura que dintre d'uns anys seran més conegudes, sobretot gràcies a l'auge del multimèdia en general, on la informàtica i la interactivitat usuari-màquina són cada cop més presents: TDT, sistemes informatitzats per a la llar, etc. Alguns experts asseguren que la revolució tecnològica no ha fet més que començar, per tant això significa que les professions relacionades amb les TIC tenen futur. I molt.
Dentre d'uns anys ja no sentirem tant dir als nens que volen ser mecànics, policies, metges o mestres però sí ser tècnics de continguts, advocats especialitzats en Tecnologies de la Informació, instal·ladors de fibra òptica...



I jo que de petita volia ser astronauta...



Més informació a:

http://www.porta22.com/porta22/cat/sectors-de-futur/index.jsp

http://www.porta22.com/porta22/Images/cat/TIC_cat_tcm101-17403.pdf

Test heurístic: és bona la meva pàgina web?

Avui en dia milions i milions de webs poblen la xarxa d'Internet. De la creació de només 9 planes web l'any 1990 fins als més de 186 milions de webs el 2008, han passat 18 anys en els quals Internet ha experimentat una evolució imparable i ha suposat un canvi molt important a l'hora d'entendre la comunicació avui en dia.

De pàgines web n'hi ha de molts tipus, per a tots els públics... però no totes arriben a complir uns certs requisits d'usabilitat (rapidesa, disseny, detecció d'errors, etc.). La pregunta és: com podem mesurar aquests estàndards?
La resposta la trobem en el test heurístic. És un conjunt de preguntes destinades als internautes i que tenen a veure amb els aspectes que fan que una web sigui correcta. Els punts en els quals es basa són els següents:

- Objectius de la web: Són clars? Se sap exactament a què es destina i a qui va dirigida la informació?

- URL: És fàcil de recordar? Les URL internes són clares i permanents?

- Continguts: Són precisos i concrets?

- Estructura: És senzilla? Està orientada a l'usuari?

- Estètica: El disseny de la plana web s'adequa als continguts d'aquesta? És coherent? És reconeixible?

- Actualització dels continguts: Es fa periòdicament?

- Llenguatge: És amè? S'adequa al públic al qual va destinat el missatge? Hi ha errors d'ortografia, gramàtica o sintaxi?

- Accessibilitat: És fàcil trobar-la? És fàcil navegar dins dels continguts?

- Ajuda i documentació: És necessària? És suficient pels continguts de la web? L'usuari hi pot accedir fàcilment?


De fet, això són cinc cèntims dels punts pels quals hauria de ser avaluada una plana web. Hi ha pàgines web que ofereixen informació molt detallada del que haurien de contenir aquests tests i d'altres que són més simplificades.


Fonts d'informació utilitzades:

http://www.tufuncion.com/crecimiento-internet (Curiositats d'Internet)

http://www.elpais.com/articulo/internet/Internet/crece/elpeputec/20090105elpepunet_5/Tes (Ritme de creixement d'Internet)

http://www.nosolousabilidad.com/articulos/heuristica.htm (Informació detallada sobre el Test Heurístic)

http://bonnerix.net/WordPress/2007/04/08/test-heuristico-de-usabilidad/ (Informació sobre el Test Heurístic, també força interessant)


Feliç navegació! ;)