Aquest anunci de Samsung amb simpàtiques ovelles (i un bon muntatge) ens dóna a conèixer les seves televisions amb tecnologia LED. Es va rodar a les muntanyes de Gal·les i compta amb un bon equip tècnic d'efectes especials (això va dirigit per a aquells qui pensen que les ovelles anaven a tanta velocitat o que es canviaven els colors de les llumetes que portaven així de fàcil).
D'aquest vídeo podem dir que és un viral. I ara us preguntareu: Què és un viral?
Un viral és una campanya que es llença per Internet i telefonia mòbil. Es difon a través de xarxes socials, fent que un gran nombre de persones el pugui veure i, per tant, que causi el major impacte possible. Justament es diu "viral" perquè la seva difusió és com la d'un virus, que es propaga pel major nombre de llocs possible. Aquests acostumen a ser vídeos, animacions en flash, imatges o simplement textos.
Aquesta mena de màrqueting pot ser passiu, on l'individu el veu i simplement es queda amb el missatge, o també cap la possibilitat que, com els virus, pugui "mutar" pels propis usuaris que l'han vist (actiu). Tenim l'exemple de la campanya de la Queta, que va començar a circular via cadena d'emails amb la icona de la boca sola... fins que un usuari la va modificar, fent una animació d'aquesta dient insults en català. Aquesta campanya va tenir tant de ressò que al final van incloure la Queta modificada dins de la plana web de Gencat (www.gencat.cat) per tal d'impulsar la campanya de política lingüística que es feia aleshores.
El terme màrqueting viral també es refereix a campanyes de màrqueting encobert a la xarxa, que inclouen l’ús de blocs, de llocs aparentment amateurs, i d’altres formes d'astroturfing (mètode usat en campanyes de relacions públiques que pretén donar impressió d’espontaneïtat) dissenyades per crear el boca a orella per a un nou producte o servei. Freqüentment, l’objectiu de les campanyes de màrqueting viral és generar cobertura mediàtica mitjançant històries “inusuals”, per un valor molt superior al pressupost per a publicitat de la companyia anunciant.
Aquesta mena de campanyes tenen un cost mínim, ja que els canals on es difonen acostumen a ser gratuïts (fòrums, xarxes socials, portals de difusió gratuïta), compten amb un bon targeting i tenen una resposta elevada gràcies a que els usuaris no la identifiquen com a publicitat "convencional" i va amagada a través d'un bon missatge o una història que enganxa.
Tot i així, actualment l’explosió de màrqueting viral comença a ser desagradable, i transmet al receptor la sensació que tothom l’enganya, que el pren com un brètol, que li expliquen històries perquè se les cregui i serveixi de vehicle perquè passin a moltes persones més. Per aquest motiu, convé avisar tant a les empreses perquè es protegeixin de l’abús d’aquest mètode, com a les agències perquè eduquin mínimament els clients, entusiasmats amb la idea, que pretenen sembrar el seu virus a canvi de qualsevol cosa.
Un viral és una campanya que es llença per Internet i telefonia mòbil. Es difon a través de xarxes socials, fent que un gran nombre de persones el pugui veure i, per tant, que causi el major impacte possible. Justament es diu "viral" perquè la seva difusió és com la d'un virus, que es propaga pel major nombre de llocs possible. Aquests acostumen a ser vídeos, animacions en flash, imatges o simplement textos.
Aquesta mena de màrqueting pot ser passiu, on l'individu el veu i simplement es queda amb el missatge, o també cap la possibilitat que, com els virus, pugui "mutar" pels propis usuaris que l'han vist (actiu). Tenim l'exemple de la campanya de la Queta, que va començar a circular via cadena d'emails amb la icona de la boca sola... fins que un usuari la va modificar, fent una animació d'aquesta dient insults en català. Aquesta campanya va tenir tant de ressò que al final van incloure la Queta modificada dins de la plana web de Gencat (www.gencat.cat) per tal d'impulsar la campanya de política lingüística que es feia aleshores.
El terme màrqueting viral també es refereix a campanyes de màrqueting encobert a la xarxa, que inclouen l’ús de blocs, de llocs aparentment amateurs, i d’altres formes d'astroturfing (mètode usat en campanyes de relacions públiques que pretén donar impressió d’espontaneïtat) dissenyades per crear el boca a orella per a un nou producte o servei. Freqüentment, l’objectiu de les campanyes de màrqueting viral és generar cobertura mediàtica mitjançant històries “inusuals”, per un valor molt superior al pressupost per a publicitat de la companyia anunciant.
Aquesta mena de campanyes tenen un cost mínim, ja que els canals on es difonen acostumen a ser gratuïts (fòrums, xarxes socials, portals de difusió gratuïta), compten amb un bon targeting i tenen una resposta elevada gràcies a que els usuaris no la identifiquen com a publicitat "convencional" i va amagada a través d'un bon missatge o una història que enganxa.
Tot i així, actualment l’explosió de màrqueting viral comença a ser desagradable, i transmet al receptor la sensació que tothom l’enganya, que el pren com un brètol, que li expliquen històries perquè se les cregui i serveixi de vehicle perquè passin a moltes persones més. Per aquest motiu, convé avisar tant a les empreses perquè es protegeixin de l’abús d’aquest mètode, com a les agències perquè eduquin mínimament els clients, entusiasmats amb la idea, que pretenen sembrar el seu virus a canvi de qualsevol cosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada