Finalització de campanya de Google Adwords

La campanya que vam crear per a Comercial IDI (una empresa de serigrafia i regals promocionals) va acabar la setmana passada, i en aquesta ja hem fet l'informe de post-campanya que entregarem ben aviat a la web de Google.
Al nostre grup (Núria, Meri, Gloria i jo) estem força contentes ja que els CTRs de la pàgina web de Comercial IDI van créixer en un 300% (de 0-1 visites abans de la campanya a 17-21 durant aquesta) i al menys aquesta empresa es va poder obrir una mica més al món durant les tres setmanes que els seus anuncis es van distribuïr a Google.

Ara toca esperar fins al juliol, que anunciaran els guanyadors regionals. Nosaltres amb l'experiència ja n'estem més que satisfetes!

... El futur dels ordinadors?

Dos espanyols han liderat un projecte internacional que ha finalitzat amb el desenvolupament d'un ordinador portàtil lleuger que combina la utilització de software lliure amb el respecte al medi ambient, gràcies a l'ús d'energies renovables i a l'ús de plàstic biodegradable.

Ángel Blázquez, empresari del sector informàtic, i Pablo Machón, membre de la comunitat de Software Lliure i president de la Fundació Coneixement Lliure, són els responsables d'aquest "miniordinador", que pesa 700 grams i que compta amb una autonomia que es veu prolongada gràcies a la combinació de plaques solars i alimentació elèctrica.

"Una aposta per les energies renovables és important des del punt de vista de l'ètica ecològica", ha assegurat Machón. L'ordinador incorpora un sistema complet Linux (un software lliure) amb més de 5.000 programes, a causa de l'aposta de l'empresa que l0ha fabricat (iUnika) per incorporar aquest software en tots els seus productes.

El preu del portàtil bàsic amb plaques solars incorporades és de 160 euros, que segons els seus creadors és la clau perquè aquest tipus de productes aconsegueixin un espai en el mercat, perquè "hi ha altres ordinadors fabricats amb bioplàstic, però costen 10 vegades més, i si se'n venen poques unitats no tenen un impacte real".

Machón creu que els ordinadors ecològics s'imposaran en el mercat per una qüestió de responsabilitat social, ja que "seran els mateixos clients els que demanaran aquests aparells fabricats amb criteris ecològics".

El software lliure són programes informàtics publicats amb una llicència especial que garanteix la llibertat d'instal·lació, d'utilització, de còpia i de modificació per incloure-hi millores o funcionalitats concretes. Les administracions públiques estan començant a apostar per aquest tipus de programes en països com el Regne Unit. A Espanya, algunes comunitats, com Andalusia, ja compten amb legislacions respecte a la qüestió.

"La demanda social d'aquest tipus de productes serà progressiva, però estem segurs que si l'administració pública els utilitza i els recomana, la ciutadania ho farà després", ha assenyalat Machón.

Copyleft

"Però... si qualsevol pot copiar els vostres llibres i passar sense comprar-los, de què mengeu vosaltres?" Aquesta pregunta és feta sovint, la major part de les vegades seguida de la observació següent: "El copyright és necessari, fa falta protegir als autors!"

Aquest gènere d'afirmacions revela quant de fum i quanta sorra ha conseguit llençar la cultura dominant (basada en el principi de propietat) i la indústria de l'entreteniment als ulls del públic. Als mitjans i a les nostres ments es perpetua la ideologia confusionista en matèria de drets d'autor i propietat intel·lectual, malgrat que la renaixença dels moviments i la transformació en curs l'estiguin posant en crisi. Només a paràsits i lladres cal fer creure que "copyright" i "dret d'autor" són la mateixa cosa, o que existeixi la contraposició entre "dret d'autor" i "pirateria". No és així.

Els llibres del col·lectiu Wu Ming són publicats sota la següent nota: "Està permesa la reproducció total o parcial d'aquesta obre i la seva difusió telemàtica sempre i quan sigui per a ús personal dels lectors i no amb finalitats comercials". Aquesta nota està basada en el concepte de Copyleft, inventat als anys vuitanta pel "moviment del software lliure" de Richard Stallman i companyia, i ja està sent aplicat en molts sectors de la comunicació i la creativitat, de la divulgació científica i de les arts.

Copyleft (un dens joc de paraules intraduïble) és una filosofia que es t adueix en diversos tipus de llicències comercials, la primera de les quals va ser la GPL (GNU Public License) del software lliure, nascuda per a tutelar aquest últim i impedir que ningú (per exemple Microsoft) s'apropïi i privatitzi els resultats del treball de comunitats lliures d'usuaris i programadors. Per a qui no ho sàpiga, el software lliure es caracteritza per tenir el codi obert, cosa que el fa potencialment controlable, modificable, millorable i copiable pels usuaris.

Si el software lliure hagués estat simplement de domini públic, abans o després hagués caingut sota el control dels voltors de la indústria. La solució va ser revertir el copyright com si fos un mitjó, fent que passés de ser un obstacle a la lliure reproducció a ser la garantía suprema d'aquesta. En paraules entenedores, si jo poso copyright sobre la meva obra, jo en sóc el seu propietari, i això m'otorga poders suficients per a dir que amb aquesta obra tu pots fer el que vulguis. Pots copiar-la, difondre-la, modificar-la, etc. El que no t'està permès fer és prohibir que algú altre faci el mateix que tu, és a dir, no pots apropiar-te de l'obra i impedir-ne la seva lliure circulació: no pots posar copyright sobre aquesta, perquè ja n'hi ha un de posat i em pertany, i si a més ho fas et busques la ruina i te les veus i desitges amb mi.

En resum: no es perden diners, es democratitza l'accés a les creacions i tant creadors com usuaris se'n veuen beneficiats. Llavors... perquè tant de problema?

Facebook espera augmentar en un 70% la seva publicitat fins al 2010

El director comercial per al sud d'Europa de la xarxa social Facebook, Diego Oliva, ha declarat que la publicitat de la multinacional creixerà un 70% en el període 2009-2010 i que està convençut que el seu negoci publicitari a Espanya "tindrà un increment molt important".

Oliva acaba de ser nomenat director comercial per al sud d'Europa dins de l'estratègia de la xarxa social de promocionar aquests mercats i concretament l'espanyol, en què compta amb més de quatre milions d'usuaris.

Publicitat personalitzada

El director ha explicat que Facebook, que té 200 milions de persones inscrites a tot el món, ha registrat canvis en la implantació geogràfica d'aquest servei, ja que el 2008 el 70% dels seus usuaris estaven als Estats Units i en l'actualitat aquest percentatge correspon a Europa. Ha afegit que la creació de la direcció comercial del sud d'Europa és un pas natural per la maduresa del mercat publicitari i d'internet que registra la zona.

Els serveis publicitaris que ofereix Facebook estan dins de la tendència d'internet de publicitat segmentada, dirigida als interessos dels seus usuaris i, en aquest sentit, Oliva ha recordat que els usuaris poden acceptar o rebutjar la publicitat rebuda i explicar els motius pels quals no els agrada.


Font:http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=606556&idseccio_PK=1012

Visionaris de l'SMS

"Hem aixecat aquesta empresa a pols". Així resumeixen la seva aventura emprenedora Marc Bonavia (33 anys) i Enric Solé (31), fundadors de SitMobile, una petita multinacional de l'enviament de SMS amb fins publicitaris o informatius. Bonavia, farmacèutic, i Solé, enginyer industrial, que a més de socis són cosins germans, es van bregar en l'era daurada d'internet amb una web de comparació de productes de comerç electrònic: "Ens feia falta trànsit de visites, així que vam obrir una pàgina per a l'enviament de SMS per internet --llavors les operadores permetien que aquesta pràctica fos gratuïta-- des d'on, una vegada emès el missatge, els portàvem a la nostra web de recerca d'ofertes a internet".
Va resultar que el filó eren els SMS: van començar l'any 2001 amb la gestió de les campanyes d'enviaments de la discoteca Privat de Mataró --Solé i Bonavia són de la població propera d'Alella-- i, vuit anys després, mouen 140 milions de SMS a l'any.
"La cita en un hospital, el localitzador d'un vol, l'ingrés de la nòmina, una promoció d'una botiga de la qual siguem socis- --enumeren-- prenen la forma d'un missatge curt. Gràcies a la nostra plataforma aquests enviaments sempre arriben a temps i es poden personalitzar i segmentar segons el tipus de públic". Després d'anys de travessia del desert, en què la seva base de clients eren sobretot les discoteques, la seva tecnologia va començar a atraure les grans empreses, que cada cop aprecien més els avantatges del màrqueting directe.
Els fundadors de SitMobile van creure en una nova manera d'arribar al client, per a això es van recolzar en la informàtica entesa com a eina: l'antítesi de la mentalitat dels anys de borratxera tecnològica, que ells van viure, quan el projecte amb més lluentons --i no el més orientat a la demanda del mercat-- era el que rebia els diners. "En aquella primera etapa vam aprendre molt".
També hi ha hagut corba d'aprenentatge en la pràctica de l'offshoring, la subcontractació de treballs de programació a l'estranger. "El 2006 vam comprar una petita participació en una firma de Bangalore, a l'Índia, però la cosa no va fructificar. El setembre del 2008 ho vam tornar a provar a Kerala. Aquesta vegada controlaríem el 100% de la inversió i contractaríem una persona índia que treballés amb la nostra mentalitat: vam trobar Jolly, que treballava a Barcelona i ara dirigeix una oficina que en a penes sis mesos hem ampliat fins a 30 persones". La flamant oficina fa programació i porta el negoci de venda de SMS a l'engròs.

Font: http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idtipusrecurs_PK=7&idnoticia_PK=604904


Penso que és un article interessant, ja que la publicitat SMS encara és força emergent. De fet, ara ja hi ha altres empreses que es comencen a dedicar a aquest servei. En un món on la tecnologia es perfecciona constantment i els mòbils no en són una excepció, la publicitat ha trobat un altre espai on introduïr-se i comencen a haver-hi anunciants que aposten per aquest format innovador.

Google Online Marketing Challenge

Participo, junt amb tres companyes més (Glòria, Núria i Meri) dins de l'experiència Google Online Marketing Challenge, un concurs que s'adreça als estudiants universitaris i de postgrau i que té com a objectiu l'increment dels CTRs (Click-Through Rating) de les webs dels anunciants que hi participen, apart de més notorietat i una bona experiència pels qui hi participen.
Nosaltres fem la publicitat d'AdWords sobre Comercial IDI, empresa de publicidad S.L., una empresa de regals promocionals i serigrafia que tenen una web força bona però que desgraciadament quasi bé ningú la visita. Amb aquest concurs el que pretenem és que aquesta situació canvii, i ja de pas nosaltres aprenem com funciona l'AdWords, un tipus de publicitat online creada per Google i que, amb anuncis de text o similars (en el nostre cas els anuncis que hem creat només són de text) tractarem de posicionar millor el nostre anunciant dins la xarxa.
De moment això és tot, pujaré un altre post quan estiguem de ple en la campanya que hem creat. :)

Un val de 500 euros

... per a que te'l gastis al Zara, H&M o Mango com tu vulguis. Sembla ser que les estafes a través de la xarxa estan a l'ordre del dia i el pitjor de tot és que la gent hi pica.
Fa un parell de mesos enrere va començar a sortir aquesta mena de propaganda enganyosa en la qual l'empresa Zara regalava als usuaris d'Internet vals de 500 euros (!!!) per a que se'ls poguessin gastar a les seves tendes. A part dels banners promocionals també apareixia aquesta mena d'enganyifa publicitària:

Si llegiu bé les condicions del concurs avisa que l'empresa que està al darrere de tot no és Zara, sino Wixawin, una companyia de continguts per a mòbils que fa que per a participar en aquest "concurs" els usuaris hagin d'enviar un munt de SMS a un cost força elevat, provocant que aquests després hagin de pagar factures astronòmiques (o quasi) a les operadores.
La qüestió és que ni Zara ni qualsevol empresa que estigui implicada en aquest assumpte s'ha pronunciat pel que fa a aquesta trampa online. Aquests fraus no només son perjudicials per als usuaris que piquen i es deixen diners, sino també per a les organitzacions que apareixen sense el seu consentiment.

Desgraciadament, aquest no és l'únic cas d'estafa online.

Crec que les associacions de consumidors i les pròpies organitzacions afectades haurien de demandar de manera oficial a totes aquelles empreses que se'n aprofiten de la bona fe d'uns quants per a fer un negoci fraudulent que, en realitat, no beneficia a ningú.

Bloc on es parla sobre els tipus d'estafes online: http://www.euroresidentes.com/Blogs/internet/2007/04/timos-por-internet.html