SPAM! SPAM! SPAM!

Avui en dia molts de nosaltres coneixem l'Spam com l'enviament massiu d'anuncis amb remitent no gaire clar el qual ens intenta vendre un producte de dubtosa qualitat, o amb un regal... anomenat virus informàtic. Es calcula que al voltant d'entre el 60 i 80% dels e-mails que s'envien diàriament són, desgraciadament, spam.
L'origen de la paraula Spam ve de principis de segle, quan als països anglosaxons es va popularitzar el Spiced Ham, que és carn en conserva amb la qual es poden cuinar un munt de plats ràpids i senzills. Després, Monty Phyton es van encarregar de fer un gag sobre uns personatges que s'interposaven a l'escena cridant tota l'estona "Spam! Spam! Spam!" en diversos anuncis publicitaris simulant ser com aquest menjar, que es troba a tot arreu. Des d'aleshores -i en part gràcies a aquest gag- la gent també es refereix amb spam al "correu brossa".
Molts d'aquests correus simulen vendes de Rolex falsos, viagres, allargadors de penis, i un llarg etcètera que no puc resumir en aquest bloc. Els qui suposadament envien aquesta publicitat enganyosa són identitats falses, utilitzades per empreses de manera fradulenta, que bombardegen amb 2, 3, 4 o qui sap si més milions d'emails a tot el món, omplint les bústies dels internautes a la safata d'entrada o al correu no desitjat (en cas que el servidor d'email ja hagi detectat que el correu en qüestió és spam.)
Aquesta pràctica, malgrat ser molt coneguda, és molt perjudicial per a tothom: tant per a les empreses que la utilitzen, fent que la seva imatge es degradi i quedi relegada a un segon o tercer pla, com per als consumidors, que veuen com els seus correus s'omplen de manera innecessària i ocupen un ample que podria ser omplert per informació més útil per a aquests, a més a més que aquesta mena de correu és una porta fàcil al malware i a altres tipus de virus informàtics.

Com evitar-lo?
- Evitar els correus en cadena, que poden ser spam encobert.
- Enviar e-mails omplint el camp CCO amb els destinataris en comptes del "per a", perquè molt d'aquest spam fraudulent s'alimenta dels correus electrònics que queden visibles als comptes d'e-mail dels usuaris.
- No posar l'e-mail a pàgines web d'ús públic.
- Evitar registrar-se a pàgines web amb el correu electrònic propi.
- Comprovar si és spam, i si ho és, classificar-lo a la carpeta de "correu no desitjat".

Avui en dia el millor servidor de correu electrònic que evita més l'spam és Gmail, el seu filtre és, possiblement, el que discrimina de manera més eficaç aquesta mena de correu.

Fer publicitat sí... però Spam? No, gràcies. :)

Samsung i les ovelles electròniques

Aquest anunci de Samsung amb simpàtiques ovelles (i un bon muntatge) ens dóna a conèixer les seves televisions amb tecnologia LED. Es va rodar a les muntanyes de Gal·les i compta amb un bon equip tècnic d'efectes especials (això va dirigit per a aquells qui pensen que les ovelles anaven a tanta velocitat o que es canviaven els colors de les llumetes que portaven així de fàcil).

D'aquest vídeo podem dir que és un viral. I ara us preguntareu: Què és un viral?
Un viral és una campanya que es llença per Internet i telefonia mòbil. Es difon a través de xarxes socials, fent que un gran nombre de persones el pugui veure i, per tant, que causi el major impacte possible. Justament es diu "viral" perquè la seva difusió és com la d'un virus, que es propaga pel major nombre de llocs possible. Aquests acostumen a ser vídeos, animacions en flash, imatges o simplement textos.
Aquesta mena de màrqueting pot ser passiu, on l'individu el veu i simplement es queda amb el missatge, o també cap la possibilitat que, com els virus, pugui "mutar" pels propis usuaris que l'han vist (actiu). Tenim l'exemple de la campanya de la Queta, que va començar a circular via cadena d'emails amb la icona de la boca sola... fins que un usuari la va modificar, fent una animació d'aquesta dient insults en català. Aquesta campanya va tenir tant de ressò que al final van incloure la Queta modificada dins de la plana web de Gencat (www.gencat.cat) per tal d'impulsar la campanya de política lingüística que es feia aleshores.
El terme màrqueting viral també es refereix a campanyes de màrqueting encobert a la xarxa, que inclouen l’ús de blocs, de llocs aparentment amateurs, i d’altres formes d'astroturfing (mètode usat en campanyes de relacions públiques que pretén donar impressió d’espontaneïtat) dissenyades per crear el boca a orella per a un nou producte o servei. Freqüentment, l’objectiu de les campanyes de màrqueting viral és generar cobertura mediàtica mitjançant històries “inusuals”, per un valor molt superior al pressupost per a publicitat de la companyia anunciant.
Aquesta mena de campanyes tenen un cost mínim, ja que els canals on es difonen acostumen a ser gratuïts (fòrums, xarxes socials, portals de difusió gratuïta), compten amb un bon targeting i tenen una resposta elevada gràcies a que els usuaris no la identifiquen com a publicitat "convencional" i va amagada a través d'un bon missatge o una història que enganxa.
Tot i així, actualment l’explosió de màrqueting viral comença a ser desagradable, i transmet al receptor la sensació que tothom l’enganya, que el pren com un brètol, que li expliquen històries perquè se les cregui i serveixi de vehicle perquè passin a moltes persones més. Per aquest motiu, convé avisar tant a les empreses perquè es protegeixin de l’abús d’aquest mètode, com a les agències perquè eduquin mínimament els clients, entusiasmats amb la idea, que pretenen sembrar el seu virus a canvi de qualsevol cosa.

El codi QR, una nova eina

Aquest singular quadre promet ser un proper substitut a l'actual codi de barres alfanumèric, que es va inventar a meitat del segle passat, d'abast mundial i que encara avui dia permet identificar als productes gràcies a la seva facilitat de lectura electrònica.

El codi QR (Quick Response Barcode) és un codi bidimensional amb una matriu de propòsit general destinada a la lectura d'informació. Es va inventar al Japó -el paradís de la tecnologia- l'any 1994 per Denso Wave. És eficient per a llegir caràcters kanji (els caràcters xinesos dins de l'escriptura japonesa), una simbologia molt popular al país nipó. A més a més, la seva velocitat de lectura és molt ràpida, d'aquí les sigles QR (Quick Response).
Aquest codi permet codificar tots els caràcters ASCII a més a més d'informació binària. Avui en dia al Japó hi ha a prop d'uns 40 milions de persones que l'utilitzen, gràcies a un xip implantat als seus telèfons mòbils que permeten descodificar l'informació encriptada en aquests.
Gràcies a les possibilitats que ofereix s'ha convertit en un bon instrument de màrqueting mòbil: al ser un nou format de codi de barres que conté informació sobre qualsevol producte els usuaris de mòbil que tinguin un xip que pugui llegir codis QR l'hi poden fer una fotografia i el mòbil desencripta la informació que conté.
Pel que respecta a aquí el seu ús encara no està gaire generalitzat, però hi ha una iniciativa força curiosa per part de l'Ajuntament de Reus: als edificis que conformen la ruta del modernisme hi ha un codi QR, al costat de la informació escrita convencional, que conté informació detallada sobre l'obra en qüestió per als turistes que disposin d'un mòbil amb lector d'aquesta mena de codis.

És molt interessant veure cap a on derivarà aquesta nova manera d'identificació, sobretot quan l'usuari té l'eina per a llegir aquesta informació (amb el codi de barres no passa això, apart dels establiments comercials un usuari normal i corrent no acostuma a tenir un lector de codi de barres a casa seva).

Per cert... sabeu que hi diu al codi de dalt? ;)

El poble on no hi passa mai res...

... té una web que moltes grans ciutats ja els hi agradaria tenir.

Miravete de la Sierra, un poble de la província de Teruel on només hi ha 12 habitants (i cap d'ells més jove de 65 anys) s'ha fet un espai a la xarxa i ha creat una web interactiva on el visitant pot recórrer el poble representat en 3D i fer fotos durant el seu recorregut, pot escoltar com Cristóbal li fa explicacions sobre com és el lloc on viu i la seva gent, pot saber com es diuen, ajudar al manteniment de l'Església de Nuestra Señora de las Nieves mitjançant donatius com comprar una teula, algun dels ninos que representen als habitants d'aquest particular poble o poder-te baixar continguts via mòbil...
La veritat és que sorprèn molt que un poble d'aquestes característiques tingui un espai web tant complet.
Fa un temps enrere va aparèixer aquesta web als informatius d'Antena 3 (la notícia esta aquí: http://www.antena3noticias.com/PortalA3N/noticia/publicidad/Miravete-Sierra-pueblo-que-nunca-pasa-nada/2470571) i aquesta iniciativa és ideal perquè aquest poble "deixat de la mà de Déu" es doni a conèixer arreu del món. Crec que estan aprofitant la moda de les destinacions rurals que tria molta gent que viu a les grans ciutats per a fer-se notar i realment ho estan aconseguint.
En un món on hi ha tant d'estrès i ple d'aglomeracions de gent és recomfortant saber que en alguns punts del globus és com si s'hagués parat el temps, o com ells dirien, "el tiempo no pasa ni adelantando la hora." :)

Pàgina web: http://www.elpuebloenelquenuncapasanada.com