Això no és una pipa.

No, no us estic vacil·lant ni res per l'estil. :p

Això és el que va dir l'artista surrealista René Magritte quan va ensenyar al món les seves obres "Això no és...". Ell creia que les coses són mutants, inexplicables i amb diferents sentits, i que l'objecte no té la mateixa funció que el nom que el representa, però que el nom representa l´objecte (la pipa serveix per a fumar, mentre que el mot "pipa" designa a l'objecte en sí).
Una relació semblant s'estableix entre el concepte d'interfície i el multimèdia. Nosaltres quan estem davant d'una pantalla d'ordinador el que tenim davant és una gran interfície, denominada "Escriptori" i des d'aquest podem a accedir a les diferents carpetes, programes, etc. Tot i així, l'ordinador no té "físicament" carpetes ni blocs de dibuix ni fulls on hi podem escriure documents. El que conté són diverses aplicacions (normalment fetes amb codis de programació) que s'activen quan cliquem sobre d'ells o de les seves accions (esborrar, moure...).
Associant aquesta reflexió al quadre de Magritte podriem dir que la interfície seria la representació gràfica de la pipa (el dibuix), mentre que el multimèdia seria la pipa en sí (el contingut d´aquest).
Pel que fa a la interfície, hauria de ser transparent, intuitiva i fàcil d´entendre-la i accedir-hi. Per posar un exemple, hauria de ser com la maneta d´una porta: no s´hauria de tenir la impressió que s´està fent servir per a alguna cosa en concret sinó que al fer-la servir l´acció següent és immediata, com quan mous la maneta i empenys la porta, aquesta s´obre.

D´ara en endavant potser ens mirarem els nostres aparells electrònics i informàtics amb uns altres ulls...